El seu nom recorda el que ha fet tota la vida: tombs. Tombs aquí, tombs allà. Sense massa definició no fos cas que quedant-se quiet, un dia a algun lloc, algú el pogués atrapar i demanar-li... què? Qualsevol cosa? Ni parlar-ne. Això no està fet per ell!
Avui fa un mes que va quedar en parèntesi i un mes que tots vam quedar en punts suspensius... Aviat també farà molts anys que vaig passar un dels millors cap d'any de la meva vida amb ell. Avui sento que aquesta cançó il·lustra aquells temps.
La sents dins el parèntesi? Ho voldríem saber tants! Sabies que tot el que s'obre, es tanca i viceversa? Avui fa un mes que vas tancar els ulls i els has entreobert... La vida té els seus miracles. Vols venir a fer-hi un tomb?
http://open.spotify.com/track/29tVNOmg85qDLh2wVnJxpv
2 comentaris:
Què maco...! ;-)
Doncs sembla que ha fet el tomb... Encara que li falta molt per poder-los fer com sempre :)
Publica un comentari a l'entrada