Encantada d'haver anat a la lluna amb Bret

Lunar Park és una falsa biografia i un dels millors llibres sense grans pretensions de passar a la història que he llegit mai. He rigut sarcàsticament, he sentit por, pànic, pena... He llegit coses com que Bret Easton Ellis és el gran representant literari de la Generació X... Jo no les sé aquestes coses de les etiquetes però puc garantir que la lectura d'aquest llibre ha estat entre fascinant, captivadora i conmovedora. D'entrada, em trobo el protagonista -l'autor- dispersant-se en una gran sàtira del que va ser la seva "entrada" a la fama. Coneixia prou bé aquesta ressaca com per explicar-la en una mena d'estil biogràfic erròniament autocomplaent i, en realitat, ple de sarcasme i ironia. I de debò que ho llegia i pensava que n'hi havia per demanar-li una cita... Molt morbós. Sí, em fascinava. Però després la ironia s'accentua quan ens trobem l'home d'excessos mirant de portar una vida familiar convencional. Al principi no pots parar de riure però acabes per voler abofetejar-lo. L'engegaries convençuda que el que busca és una mare. Paulatinament, vas entrant en una captivadora novel·la d'intriga on alguns personatges de novel·les anteriors, com el meticulós Bateman d'American Psycho, reapareixen per crear el clima de terror en què acabes sumit. Confesso que vaig llegir pràcticament la meitat de la novel·la una nit d'insomni, que ho vaig fer davant la llar de foc i sols amb una llum de lectura i que, de tant en tant, mirava el revolt de les escales per sobre del llibre, confiant que no em perseguiria res ni ningú. Conmovedor, oi? Tant com el final cruelíssim que tria per ell mateix. Sabries com ajudar a un veterà de guerra? Això és el que em vaig preguntar quan vaig llegir el darrer capítol, el darrer Bret. I em vaig dir que no, que el seu personatge acaba com aquells personatges desauciats que no saps com ajudar. Perquè m'atreveixo a parlar del final? Perquè Bret Easton Ellis aconsegueix mantenir-te connectat avançant-te tot el temps què passarà o almenys les principals conseqüències. Com en les biografies i, a pesar de fer servir les fórmules de terror. En definitiva, que estic apunt per Glamourama i bastant complaguda de la campanya que Mondadori va posar al seu servei. Aquí deixo els enllaços a la seva web promocional i a la de la seva suposada -i falsa- esposa, famosa actriu de Hollywood:

Bret Easton Ellis
Jayne Dennis