diumenge, 31 de gener del 2010

Quan vas aprendre a estimar?

Aquell Peugeot 405 dels meus pares; haver fet de Ventafocs a la infantesa; l'admiració fantasiosa pels germans grans; els cors sobre el paper i, sobretot, no sols creure en la màgia: confiar-hi i apretant el ulls amb força. Ahir vaig veure Camino i, a banda de plorar ininterrompudament des del minut  vint, vaig disfrutar de les moltes connexions -les més irrellevants, per sort- amb aquesta nena a qui la pel·lícula ret homenatge. Perquè, com el seu director, Javier Fesser, deia durant la promoció, no es tracta de cap crítica de res sino un conte amb aparença de fets reals protagonitzat per una nena amb llum. Dins de la tristesa -i la duresa-, la Camino no deixa de ser una nena encantandora i amb un somriure que meravella i il·lumina. I jo també vaig tenir unes Converse vermelles i quan em vaig passar tot l'estiu enguixada, m'encantava que els meus amics em vinguessin a veure encara que fos amb els ulls vermells del clor de la piscina!

No ha estat la primera joveneta del meu mes de gener cinematogràfic. Vaig començar l'any tornant a veure Donnie Darko. I vaig reviure molt aquell aprendre a estimar, la desconnexió del món familiar i la màgia de tenir un món interior que per a un mateix té... tot el sentit del món? A més, no recordava que la banda sonora fós tan espectacularment bona. I també vaig veure Fucking Amal i, sí, també vaig recordar aquell aprendre a estimar, aquell descobrir-se, aquella lluita entre el que et fa feliç, el que voldries, el que no... Suposo que feia molt que no rebregava aquests records i que han decidit sortir a airejar-se. No fan cap mal.

8 comentaris:

M ha dit...

There was some tv advertisements, for something or other, that went "when was the last time you did something for the first time?"

Was the magic actually in braving the unknown? Or even in the courage of ignorance?

Sita ha dit...

A little bit of each, M. I would not be a teen again, honestly, but thinking about it, I realized about how quick and intense was everything... I was thinking about a few things and when I noticed about time, wow, all those events where during high school! Only HS!

Noemí ha dit...

Totalment d'acord amb tu.
Vaig veure 'Camino' l'any passat i em va fascinar: una de les millors pel·lícules del cinema espanyol dels darrers anys. També et felicito per l'article ;)

Sita ha dit...

Noemí, gràcies per la lectura! Jo rebo les teves notícies pel Reader :) Sí, realment és una peli bonica i molt ben plantejada, trobo.

M ha dit...

I wonder if it is possible to watch it online. With such good recomendations, it would be a pity not to.

Sita ha dit...

I guess it might be quite easy to find it available as an flv or some kind of streaming. However, I am not very sure on how easy might be getting English subtitles :(

M ha dit...

There are bits in youtube but I can not find complete versions, Sita. Well,a film does not have to be uninersal to be artistically fine.

Natsuki ha dit...

Això de recordar, de-tornar-a-passar-pel-cor, quasi sempre reconforta... ;)))