No tenen res a veure però ambdues han estat sorpreses agradables aquesta setmana.
Dijous es va inaugurar, a la Fundació Suñol, La mesura del temps, el transcurs de la pintura, de Joan Hernández Pijuan. Em van agradar especialment els treballs dels 70, en què les coordenades espai-temps, les proves de color i els paisatges es barregen d'una manera serena. La foto no és un favorit; suggereixo visitar el seu web que és particularment ben estructurat i clar: www.hernandezpijuan.org/
Atractiva, oi? Podria dir-se de moltes maneres, totes elles molt suggerents. O no: podria tenir un nom seriat. Però tant és: es diu Verbatim, que va ser la marca per excel·lència dels disquets que passejàvem amunt i avall al final de l'institut i, sobretot, a la carrera. Un treball molt interessant, el de Nick Gentry, i també en línia: http://www.nickgentry.co.uk/
1 comentari:
Què xulo...! xD
Publica un comentari a l'entrada