Flipar amb un catàleg per marxar de vacances, pot ser fàcil. Flipar amb un catàleg d'una exposició que no has vist i que difícilment podràs veure, tot i no ser impossible, ja no és tan senzill. Ara bé, flipar amb el catàleg d'una exposició audiovisual que pretenia ensenyar-te el món que no existeix perquè no apareix a Google Earth és la típica cosa que em genera curiositat i de la que m'assavento a tres quarts de quinze. De fons, disfruto Roads, de Portishead, mentre llegeixo -i flipo- les suggerents cites del catàleg de Goggle Earth 1.0., una idea d'Isaki Lacuesta i Isa Campo. Es van proposar arribar, reconeixent que la presentació que en farien seria subjectiva, a llocs on no arriba Google Earth. Volien mostrar llocs recòndits (¿?) i eliminar l'efecte hiperrealista que es crea quan veiem les
imatges a l'ordinador. No puc jutjar una exposició que no he vist però he de dir que el plantejament m'apassiona. Se'ls va acudir la idea quan, després del rodatge del seu treball anterior, La llegenda del temps, van descobrir que la platja de la Casería, a la illa de San Fernando, apareixia distorsionada a Google Earth. I el catàleg també m'apassiona. Les cites, les lectures, els retrats. Tot... Amb elles al cap, il·lustro el post amb alguna foto que avui han aparegut de nou als meus àlbums: no il·lustren cap racó recòndit, però les he retrobades amb la mateixa sorpresa amb la que descobreixes una cançó amagada del grup que t'agrada al CD. M'agraden sense ser res de l'altre món, essent sols el que són. Bonus track i sense hiperrealisme.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada