Si la història continués, probablement el veuríem caure, destronat com qualsevol líder que s'imposa amb jocs intrincats. Arrossegant-se com una serp... I és que la història, no ho sé pas, però el cinema sí que els sol passar factura als líders que s'enfilen amb artimanyes. Pensem en les intrigues del Senat de la Roma clàssica; els cortesans manipuladors que quasi enganyen reis de reis... Malik el Djebena no té res a veure amb ells excepte pel fet que esdevé un supervivent visionari. Al principi, més que miop, és hipermetròpic: no veu massa més enllà que la seva por. Però després comença a superar qualsevol dificultat de visió: primer, per mera supervivència i, després, per negoci i poder. El líder es creix. Diuen que cadascú és fill de la seva realitat i que aquesta li dóna eïnes per a sobreviure... Les que Malik rep a l'ambient asfixiant de la presó són injeccions de visió d'escapatòria, suposo. Comprenc els paral·lelismes que alguns crítics fan amb The Godfather. Suposo que és bastant inevitable perquè es tracta de la construcció d'un líder de màfies, encara que l'afany d'Un prophete és el de ser molt realista i la seva tendència a la monotonia de la llum, de color, etc. es trenca sols amb la presència del fantasma que perseguirà Malik la resta de la seva vida - almenys fins que perdi tot escrúpol i necessitat d'autoperdó - i una banda sonora memorable, no per la seva grandiloqüència, com a la peli de Ford Coppola, sino per la seva capacitat de sorpresa i la seva actitud gramatical innegable en el decurs de la història... Segons quina cançó obre el nou trànsit de Malik, intueixes un punt i coma. D'altres, un punt i apart. El final és una barreja de punts suspensius i exclamacions. I el somriure de Malik, darrera del bigotet del nou milhomes en què s'ha convertit, tot un interrogant: fins quan, Malik? Fins quan? Indispensable per als amants del naixement del líder i els amants dels intrincats guions de pel·lícules sobre la màfia.Un must per als iconoclastes dels tòpics de les categories anteriors.
1 comentari:
Felicitats per la entrada :)
M'has convençut, aquesta s'ha de veure. Se m'acumulen! L'afegeixo a la llista, juntament amb An education, Ciudad de vida y muerte...
Publica un comentari a l'entrada