Els entenc cada vegada més, especialment després d'un concert a un local imperfecte (una sala de la Pedrera -ho sento Gaudí, no és culpa teva, no podies estar en tot!). I m'encanta seguir-los al Facebook. Perquè són de veritat i diuen bestieses com les diríem entre amics. El seu estat d'avui m'alegra molt, tant com l'èxit d'un conegut de debò...
mishima: Som l'artista més buscat al Myspace a nivell estatal i hem ficat 10 cançons al Top 10 de les més escoltades al MySpace Espanya: no puído, Pepe, no puííído...!
Tenia pendent parlar d'ells després del concert. Al cap de poc, van publicar les fotos de la sèrie de la post, fetes per la Inma Varandela per a la promo d'Ordre i Aventura, el treball que trobaràs al seu MySpace, Intomishima, que són de nit... i amb llumetes... Una debilitat, en definitiva. I tenir-los més aprop em va seduir de mala manera: la seva poètica es va barrejar amb un gust estètic audiovisual molt del meu gust. I pam! Vaig començar a entendre aquelles lletres parlades que no entenia a l'Spotify, que em semblaven bones, encara que un xic grandiloqüents. Dies després, a iCat o semblant, sento que es refereixen a ells com a un grup amb poètica... Em vaig dir que ja no havia d'esperar més. No me n'he d'avergonyir: trobo que Mishima té un no sé què poètic ensommiador i em meravella el seu gust 2.0. Set per tota la vida? És que a mi, això dels binomis, em va... M'agrada l'ordre. Tant com l'aventura.
2 comentaris:
Not strange. Otherwise, isn't that like trying to photograph pure light? Shade and contrast. And a daily opportunity for grand adventure if only one takes it.
I think I could organize my weeks 50 and 50: order and adventure. And they would be simply perfect :)
Publica un comentari a l'entrada