Ens trenquem la nou per representar els cignes?

Quan es va aixecar el teló i vaig veure el primer acte, de debò que patia i que vaig pensar que aquest post portaria per títol Com un cigne fora de l'aigua, però al segon acte la cosa va millorar notablement i al tercer la lluita es definia a favor del Ballet de Moscou. Sobre el quart, m'abstindré perquè era tant breu que sols servia per recordar que han d'existir els finals. La tragèdia del primer acte, doncs, no tenia res a veure amb el ballet en si mateix, si no, en primer lloc, en l'inadequat del Teatre Coliseum per a un espectacle amb un grup tan nombrós dalt de l'escenari. Quan veig veure que no hi cabien, em vaig recordar de les representacions d'Els Pastorets al meu poble i de com fèiem lloc als companys, mirant de no fer volar els decorats de cartró que onejaven a la de tres amb les corredisses de fúries i pastors. Tanmateix, els ballarins portaven els pitjors vestits de tota la representació, amb aquells teixits brillants propis de les disfresses més horteres. I al damunt, la música de llauna poc ventilada hi va ajudar ben poc. Quan van deixar una càrrega de focus vermell amb la primera aparició del malvat Von Rotbart, em vaig dir a mi mateixa que Satanàs ja era aquí. Vaig tremolar de debò mentre pensava que em quedaven unes dues hores d'espectacle...

L'exquisitesa de la primera ballarina i dels cignes, al segon acte, em van fer oblidar les meves penes i, al tercer, que transcorre al palau, ja m'alegrava d'haver anat a veure un ballet clàssic entre els clàssics, per una vegada a la vida manquesea. Sigfried, el protagonista guapot, el vaig trobar una mica parat i babau, però els bufons de la cort, totes les ballarines i Von Rotbart em van semblar molt elegants. Dit això, però, confesso que encara em pregunto si és necessari de portar vestits de jugar amb fireta en alguns actes i  pintar decorats amb castells de punxa per a representar unes coreografies màgiques en sí mateixes, fetes a mida per a una música nascuda per a masegar el cor. I que consti que no poso en dubte el tutú: poso en dubte uns decorats i unes falòrnies que, lluny d'ajudar els ballarins, sols contribueixen a enlletgir la bellesa dels seus moviments. Trenquem-nos la nou, mestre, i refundem el romanticisme de Tchaikovski. El que és meravellós ho serà sempre que mantingui l'autenticitat i no s'imiti a si mateix. Ballet de Moscú, despulla l'escenari i deixa la història nua amb la teva essència. Sols així els cignes brillaran com diamants. I no et preocupis... el públic veurà aigua al llac.