Em vaig prometre enterrar-los i ni tant sols revisitar-los, però suposo que quan passes dels trenta és quasi... innegociable fer-ho tard o d'hora. Definitivament, m'agrada molt més la seva etapa Suede però Brett Anderson sempre serà algú per mi i encara que no m'acabin d'entendrir les balades tipus Back to you , sí, estic molt contenta de poder-lo veure aviat a Barcelona. Encara que sigui revisitant els meus teens. La Razzmatazz està d'aniversari i el cartell promet. Jo també estic de festa. 26 de novembre.
2 comentaris:
Suede... quins records que em desperta! :)
A mi me'n porta infinits :) Els vaig veure en directe diverses vegades quan era més jove. Adorava Brett Anderson. És l'únic ídol al qual he vanagloriat una mica seriosament. :p
Publica un comentari a l'entrada