dilluns, 30 d’agost del 2010

L'embruix de la Morente

El Grec d'enguany va portar l'espectacle Amor Brujo amb la cantaora Estrella Morente acompanyada per l'Orquestra de Cadaqués i precedida pels Poèmes d'amour recitats amb la veu -presència imponent- de Jordi Dauder. Encara que a Peralada es va dir que a l'espectacle li faltava rodatge, crec que per a Barcelona ja portaven la lliçó ben apresa. D'una banda la relació de poemes d'amor interpretats per Dauder era senzillament com una caixa de bombons selectes d'aquelles en què triïs el que triïs t'agrada encara que, tal vegada no vaig al teatre per a menjar bombons. Hi ha d'altres espais més apropiats, pel meu parer, per a formats tant breus. Dit això, confirmo que la sensació va ser que havien unit dos espectacles sense cap relació per a presentar una durada que permetés vendre un tipus d'entrades o accedir a alguns festivals.

La perla era, definitivament, ella, la Morente, vestida formidablement amb un apassionat vestit vermell que semblava un autèntic galleret de paper. Si bé és cert que l'ensemble amb l'orquestra funcionava a la perfecció, el seu control perfecte de la passió (se'n diu contenir-se, d'això?) fan d'ella una intèrpret d'excepció en el seu gènere. Realment, elegància sublim que eleva a l'infinit el to popular de moltes de les peces del seu repertori. Aquí no es tracta del seu cant habitual sino d'un homenatge a Albéniz en el 150 aniversari l seu naixement i, en qualsevol cas, d'un encert. Recomanable no desestimar de veure-la a d'altres indrets de Catalunya on té previst d'actuar. Val la pena.