diumenge, 14 de novembre del 2010

But the film is sadd'ning bore... feia l'iPod

...'Cause I wrote it ten times or more(...) La veritat és que no trobava la rèplica per a Bowie: no sabia si hi havia vida a Mart, però estaria encantada d'anar a comprovar-ho. Així quedaria lluny dels nens de l'institut. ...Rule Britannia is out of bounds / To my mother, my dog, and clowns , feia el seu iPod com una promesa. Marxar. Que apassionant! Ser transparent durant un temps i tornar després, molt després, adulta i havent vençut. Bé, ja era clar: ell no l'estimava. Seia a l'autobús amb una altra -aquella- i ella no era res ni ningú quan li passava pel costat. Era clar, doncs. (...)Now she walks through her sunken dream(...) Sols ho havia estat un dia, un dissabte que els pares no hi eren i ell havia estat a casa jugant a la cònsola amb el seu germà gran. Aquell dia sí que ella havia existit i això li va encendre un bri d'esperança. En mala hora. Volia que el vent li fregués la cara i va baixar una parada abans. De debò hi havia noies amb el cabell com els ratolins? El del seu Bret era tant suau que no se li acudia què podia tenir de dolent. Potser si hi havia vida a Mars hi podia haver noies amb el cabell com els ratolins... Sort que la següent cançó era Aeon. Antony la rescataria, com sempre. Gràcies a la seva playlist "Pensant en ELL" anava a Mart, tornava i un dia, no massa llunyà, marxaria per tornar havent vençut...

Oh aeon
My baby boy
Oh aeon will take care of me

All the stars, your eyes
Raining just for me
Oh aeon will set me free

Oh aeon
My baby boy
Oh aeon will repair me
(...)