Molt guapa, com a
El orfanato, i tant tensa com si estigués... protagonitzant un
psicothriller. Una altra vegada. Belén Rueda ho fa molt bé presentant-nos un personatge angoixat, desesperat i al límit, que
lluita, lluita i lluita per sortir d'una espiral d'intriga inexplicable. Però
Los ojos de Julia és potser una pel·lícula que peca de
voler ser massa coses i acabar per no resoldre'n cap al 100%. Molts ingredients, poca emulsió i abús del pebre, que és un ingredient que cal mesurar.
Empatx d'espant, en aquest cas, que acaba per no sorprendre. El guió de
Guillem Morales i Oriol Paulo comença molt bé però es perd intentant lligar-se. Això no vol dir, però, que no valgui la pena de veure-la: té
ecos d'algun dels grans films de Hitchcock i moltes ganes de ser. I això li dóna entitat. Això i el fet que algunes trames siguin previsibles i d'altres no tant. Un salt important des de
El habitante incierto (2005) i la seguretat que
El hombre hueco (2011) compta ja amb una futura espectadora.
2 comentaris:
Si, hi ha coses un xic cutres, sobretot de guió, i coses molt aconseguides.
Ya te digo. Todavía me pregunto porqué hace cosas tan poco racionales.
Publica un comentari a l'entrada