Aquest cap de setmana llarg he estat una reina de casa meva, he exercit de la "Nena de Casa" -aquell rol familiar que quan ets la "única", exerceixes fins als 70 anys, aproximadament- i no he tremolat en no cedir el poder del comandament. A tot això, he anat a sopar tres dies fora. Que ningú pensi que he esperat a fer arrels o que no m'he bellugat el més mínim que tampoc va per aquí... encara que ha vingut just. Cosetes xules: veure Mujeres desesperadas en versió original. No estic enganxada, però és que canvia tant el món de Wisteria Lane si sents la veu original de la Teri Hatcher. Aquesta dona té una vis còmica que l'afavoreix molt, que la fa mil vegades guapa, no com les fotos de les revistes del cor. Una nòvia d'Amèrica amb tota la raó de ser. Per cert, no comprendré que ningú se sorprengui que a una dona que "segueix buscant", com jo, li moli aquesta sèrie. Bé, i després de dos capítols de Sin rastro, dos de CSI Miami, dos de CSI Las Vegas i dos de CSI Nova York (amb veus originals molt poderoses totes elles), el gran descobriment: Damages ("Daños y Perjuicios"). Només diré que si hagués de triar, triaria ser en una altra vida un monstre gran; gran i poderós com ella, la Glenn Close. Res li ve gran, sempre està a to. Tindrà coses en comú amb aquestes dones implacables que interpreta? A tot això, no he aclarit això de les dones vulgars: de totes, totes -ho sento per ella- però la Longoria. És sexy i el seu personatge és sexy. Però és tan vulgar! Ho sento: confesso que vaig estar mirant el canal Supermodelo 2008 una estona llarga... Quina cosa!
4 comentaris:
Jo també he vist Supermodelo, però al Youtube. Hi ha un vídeo d'un profe, un tal Yosi (s'escriu així??) que és clavat a un personatge de Muchachada Nui, el Bonico del Tó. Això m'ho va explicar el Xus, que ho va veure a Yonkis (una web horrorosa). I el que jo em pregunto és: quina mena de friki segueix Muchachada Nui y Supermodelo?????
Marta, una perla del Yosie, repassant l'armari d'una participant en "aras del estilismo": "es tan hortera que me parece genial". La peça de roba en qüestió va passar la categoria de moníssim al moment. Una altra, avaluant la desfilada amb una peça de mercat d'un "macissorro" mulat guapíssim: "tú y yo hacemos un tándem estupendo. Yo por escoger esta chaqueta para tí y tú por lucirla con ese torso". T'ho juro que promet.
En Carles i jo "despotriquem" i riem molt amb O.T!!! ;-)
Aquest any hi ha cada personatge...
En Yosie segur que seria "estupendo de la muerte" segons l'opinió d'alguns dels meus profes del postgrau. Quanta tonteriaaaaa!!!
O.T. és divertit, diu en Pere. De fet, feia anys que no la seguia i ara la seguim. Coincidim molt-bastant amb el Risto. És molt fort!
Publica un comentari a l'entrada