Hem de rebuscar, enfonsar-nos i esfondrar-nos cap endins per trobar la veu veritable, la veu que ens diu el que de debò volem. El primer pas per ser feliç és voler ser-ho. El segon, trobar el camí, que només es troba amb la voluntat del que vol, del que passa ànsia, del que s'ha escoltat. El que vol ser feliç troba el camí o mica en mica el fa. Amb passes de pardalet. Obrint-se pas com el lleó. Caminant tranquil, de la mà de qui vol, de qui ha escollit i l'ha escollit. De qui li diu, sense paraules, "cerca el camí i fés-lo. La meva companyia serà el teu esguard". "I part del meu somni", li hauria de respondre l'altre.
2 comentaris:
Sembla un anunci de Coca-Cola... jeje, una abraçada!
Ara que ho dius... Jejeje. Estava tendent al puntillisme quan ho vaig escriure... Necessitava un pla d'acció emocional ;-)
Publica un comentari a l'entrada