Rotund "Absolutamente"

Mil campanas suenan en mi corazón... Tenía tanto que darte.... ¿Dónde está nuestro error sin solución? El concert de Fangoria va ser correcte, una gran presentació d'Absolutamente, un disc que sona genial i es balla tant o més que sempre, amb sentiments elevats al cub, així en general, i per no escatimar, com ja és habitual. I el nivell d'entrega va ser aquest: el del qui vol sonar bé i deixar sentir un pes a l'escenari. Però si s'ha de triar "momentàs", la versió de Ni tu ni nadie amb un homenatge entremig al Tenía tanto que darte, de Nena Daconte, amb tota la troupe alaskiana (Nancys Rubias, la Bimba dels The Cabriolets), dalt de l'escenari, va ser massa. Si durant tot el concert havies ballat sense preocupar-te massa del veí, arribat aquest punt et reivindicaves com la reina de la Sala Club... A tot això, els mojitos eren terribles, la fauna molt diversa i les anècdotes, doncs, millor en privat. La nube, la nube, reivindicàvem nosaltres.... Vam baixar a peu fins a Plaça Espanya, agraïnt l'aire fresc, sentint els comentaris... Sí, realment, només van tocar tres temes dels àlbums anteriors. Un poc rancis, que diria la Irene. Nosaltres no ho vam ser gens ni mica a l'hora de ballar. La vida, a vegades, és així.