Quin gust deuen tenir els llops?

Anar a 30 Km/h. per la Ronda de bon matí exigeix anar tant ben acompanyat en el teu anonimat urbà com si anessis dalt del 63, envoltat de saintpeters, filipines i fills d'expats en ple brogit adolescent. I a mi, què vols que et digui, els Love of Lesbian em posen prou les piles encara que també em poden connectar amb la meva mood més íntima. Escoltava  -cantava-  Cuestiones de familia i pensava -esboçava aquest post- que Carol López és una directora com a mínim refrescant. Tres dones i un llop, el seu darrer muntatge, m'ha sorprès menys que Germanes, potser és menys efervescent, però no per això m'ha decebut. Ni molt menys. En primer lloc, el text, una adaptació de Caperucita, un espectáculo feroz, de l'argentí Jaime Daulte és prou bo. Tres dones donen per molt, a dalt i a baix de l'escenari. I això a la López ningú li ha d'explicar. En segon lloc, la direcció segueix essent fresca i, ja se sap, que un briox fresc ve més de gust que qualsevol galeta remullada. I, en darrer lloc, les actrius estan a to i l'actor, molt a to. Amparo Moreno, l'àvia, és a lloc i fa il·lusió trobar-te amb una dona que has vist i no vist al llarg de tota la teva vida. És així com el pes tracta la visibilitat de  les actrius? Mireia Aixalà, la tendra caputxeta, està innegablement dolça però la mar de real. Podries pessigar-la i xisclaria com qualsevol de les col·legues que vas tenir a l'institut. I Carme Pla fa el seu paper garantit: el de la tia barroera i canyera amb debilitat pels excessos. Ho fa molt bé, com sempre... però coneixent les seves diverses etapes amb les T de Teatre vull reivindicar-la: té bastants més registres, senyors directors de càsting! I, finally, com ell mateix es presentaria, l'únic i inagualable llop, un home embogit d'amor, capaç de menjar-se àvies i tenir els ulls més grans, per veure-la millor... Only you... cantaria en udol mode. El paper de "sóc-un-guapo-cabrón" és un guant, per a en Roger Coma. Ja li coneixíem la mar de bé gràcies a la Misèria, la Porca més famosa de la tele. El que passa és que aquí, té vis còmica. I segueix tenint quelcom més... Com tots els SUGC.


Què vaig de les Germanes de la López? Fés clic aquí