M'estimo bastant més aquesta versió de
Lemon Incest de Mick Harvey, al piano, que no pas la versió
glam de
Serge Gainsbourg, per més que qui trenqués motlles fos aquest darrer en
cantar-la amb la seva filla Charlotte, aleshores una nena. Crec, a més, que és la que sona reiteradament a
Lemon 5, la proposta de dansa inclosa dins el
Dansalona amb la que la
Sala Becket obre la porta a la nova temporada. "Lemon" per la inspiració rebuda de
Lemon Incest i "5" perquè Rosa Muñoz numera les seves creacions. I a tot això, es tracta d'una d'aquelles propostes creatives i amables,
representada -perquè no és sols ballada- pel versàtil Jorge Albuerne i la pròpia Muñoz. Té el to i la durada adequada per a una tarda de diumenge de tardor. Però
no té el regust cítric que el títol anuncia. Més aviat, em va recordar un tè aromàtic amb canyella i moltes mirades profundes. I no perquè la creació o els intèrprets no espremin conceptes com l'art, la creació, el sexe i multitud de sensaciones vinculades. Sino potser perquè tampoc el tema de Gainsbourg és tant cítric, trobo...
Charlotte & Serge Gainsbourg - Lemon Incest from
Joey Tribiani on
Vimeo.
4 comentaris:
coffee, i think :)
Black?
Des d'aquell últim cop que vam mantenir la conversa sobre la dansa, m'he proposat intentar trobar una proposta que em cridi l'atenció i donar-li (o més aviat donar-me) una oportunitat, molt millor si és una recomanació teva. El que passa és que ja saps com han anat lles coses últimaments i la manca de temps que he tingut/tinc. No obstant, si puc trobar un forat abans de marxar, m'escaparé a la becket! Per cert, quin canvi la Charlotte...
Una abraçada!
bcnmade! No sóc una experta ni és un espectacle imprescindible, però sí una trobada amable en un espai de creació. Vaig pensar en tu per la música, bàsicament. La cançó sona obsessivament. Trobo que aquesta versió més clàssica de Mick Harvey envelleix molt més bé: http://open.spotify.com/track/6yIiE03IUhCgfngsB24Kwd. Tema d'"arreglos", crec. També hi ha una versió de la Charlotte nena tota sola. En cartellera ara sí que hi ha un must, Belmonte, de Cesc Gelabert. Però no crec que hi vagi. La temporada promet ser molt llarga. El TNC va molt fort aquest any!
Publica un comentari a l'entrada