Cors de colom i en abundància

La nevera de casa des de la renovació de Feisbuc

En Tomás m'ha fet adonar que aquest post no s'entenia, així que estic fent un post 2.0. per clarificar la tonteria -que no, que es diu ximpleria- de missatge. Cert ésser que viu a casa meva -o jo a casa d'ell, què va ser primer, l'ou o la gallina?- i moi vam deixar anotada aquesta ximpleria -ximple és el que diu ximpleries- a la nevera de casa quan es va renovar el Feisbuc i tots ens vam posar a dir si ens agradava o no una cosa o una altra. Total, que tenim una nevera 3.0, no massa digital, amb vaques que es diuen Margarita i que comenten rotllo Feisbuk. El més trist del cas és que ningú ho esborra...

Com un llibre obert

Com un llibre obert, sí senyor. Una mica de compota de poma d'acompanyament i el dinar és apunt. Qui no queda bé? I no s'hi val l'excusa de no ens agrada cuinar. Aquí no cola...

Ai, nena, si vols venir...

Ai, nena, si vols venir, al camp a collir maduixes... La meva resposta seria que no s'amoïnés, que ja hi vaig sola a collir maduixes i que em sé guardar... Que no s'amoïni, li dic! La veritat és que són una delícia i el meu esmorzar de molts diumenges. Surto a collir-les quan em llevo i, batudes o no, amb iogurt i una mica de mel del Montseny, són tota una delícia...

Càtering d'Any Nou

Com anunciava ahir, aquí venen les receptes del càtering que hem portat avui a casa del Pac i la Mercè:

PEBROTS DEL PIQUILLO AMB VERDURETES I FORMATGE DE CABRA

Per a 4 persones:

· 16 pebrots del piquillo per farcir
· 4 rodanxes de formatge de cabra

· salsa de tomàquet

· verdura del temps

· 2 cebes ratllades

· un grapat de formatge ratllat

Daurem la ceba i, quan està apunt, afegim verduretes del temps tallades petites. Quan ja van quedant toves i quasi estan llestes, s'afegeix el formatge de cabra, també tallat, i es va lligant. Quan ja ha quedat desfet, afegim a la barreja unes cullarades de salsa de tomàquet i remenem. Ho passarem per la batedora fins a obtenir una pasta fina amb la que farcirem els pebrots. Els prepararem a una safata a la que posarem salsa de tomàquet i on repartirem per sobre el formatge ratllat. Acabar de coure entre 20-30 minuts al forn i servir.

* Recepta inclosa a "Receptes amb molt de gust", Bonpreu.

LLOM FARCIT D'OLIVES, PEBROT I OU DUR

· la peça de carn de porc a farcir (cap o canya de llom)
· pebrot escalivat o una llauneta de pebrot
· olives sense pinyol

· 2-3 ous durs

· una ceba

· 1-2 tomàquets

· una copa de conyac o de xerès

· diversos grans d'all

· fulles de llorer

Tallar la carn a filets molt prims, com si féssim llibrets, sense acabar de fer tall. Farcir-ho amb les olives, el pebrot i els ous durs. Sellar-ho passant la peça de carn per una cassola amb oli ben calent i reservar. Posar la ceba, el tomàquet, els grans d'alls i les fulles de llorer a la mateixa cassola i donar-li unes quantes voltes. Afegir la carn i regar-ho tot amb el conyac o el xerès. Deixar coure fins que la carn sigui tendre. Passar ls ingredients de la cassola, sense la fulla de llorer, per la batedora i fer-ho servir com a salsa. Servir tallat primet.

* Recepta obtinguda a : http://mome-mome-cuina-mome-texas.blogspot.com/

NATILLES DE PINYA

Per a 6 persones:

· 1/2 l. de llet

· 100 ml. suc de pinya

· 150 gr. de sucre
· 30 gr. farina de blat de moro (Maizena)

· 6-8 rodanxes de pinya

· 4 ous

Barrejar i batre la llet, la pinya, el sucre i el suc. Escalfar-ho lentament sense que arribi a bullir. Batre apart els ous i afegir-hi la farina de blat de moro disolta en una mica de llet. Abocar-ho amb la primera barreja i tornar-ho a posar al foc sense parar de remenar. Retirar-ho abans no bulli i posar-ho als recipients en què se servirà. És molt digestiu.

* Recepta obtinguda a : http://lacuinadecasa.blogspot.com/

I del 2008... què en fem?

Deixar-lo en el record.... O croquetes, si us ho estimeu més...

Jo avui he estat molt ocupada i, per a que veieu que els meus bons propòsits són certs, en deixo prova. Heus aquí part del meu treball... Ja us ho explicaré millor. Ara seguiré enfeinada, però arreglant-me (que també porta feina)...

FELIÇ ANY NOU!!

Moniatos al desembre... sí i boníssims!

Com vam celebrar l'aniversari d'en Picu? Doncs amb un sopar deliciós. Us passo les receptes. Llàstima que no vaig fer fotos! He de deixar d'oblidar-me d'aquesta mena de coses i començar a penjar vídeos: seran propòsits per l'any nou:

CREMA DE MONIATO AMB LLAGOSTINS


Per a 4 persones:

· 2 escalunyes (podeu anar a wikipèdia a descobrir que és una mena de ceba o susbtituir-la per un parell de cebetes franceses)
· 1 ceba tendra
· 1 pastanaga
· 1/4 de kg de moniatos
· llagostins

Bullir els llagostins durant uns dos minuts. Reserveu l'aigua quan els coleu i traieu les cues i separeu els caps. Escurreu els caps amb un colador i una cullera. Que el suc quedi a l'aigua d'haver-los bullit. Apart, ofegueu en una cassola la pastanaga, les escalunyes i la ceba tendra. Quan sigui tou, afegiu el moniato i el suc dels llagostins. Rectifiqueu de sal i pebre i quan sigui bullit, tritureu fins que us quedi una crema ben fina. Serviu amb els llagostins al voltant.

* Recepta inclosa a "Receptes amb molt de gust", de Bonpreu.

PÚDING DE PEIX


Per a 6 persones:

· 1 kg de peix blanc, net i cuit (jo vaig fer servir lluç)
· 3 cullerades de salsa de tomàquet
· 3 bastonets de cranc
· 1/2 kg de gambes o llagostins
· 6 ous
· 1/4 l de nata líquida
· pa ratllat, sal i mantega
· escarola arrissada


Salsa: la recepta original el servia amb maionesa però jo ho vaig fer amb salsa d'escalivada (escalivada, mig got d'oli i mig de vi blanc o cava, tot batut).

Barregeu en un recipient gran els bastonets de cranc, el peix, la salsa de tomàquet, la nata líquida i sis rovells d'ou. Assaoneu-ho i tritureu-ho tot amb la batedora. Després, munteu les clares a punt de neu i afegiu-hi la preparació anterior i les gambes. Remeneu i aboqueu-ho tot en un motlle rectangular untat amb mantega i amb una mica de pa ratllat. Escalfeu el forn a 180 graus i introduïu el motlle fins que qualli (uns 45 minuts aprox.). Una vegada quallat, traieu el púding del motlle i deixeu-lo refredar dins la nevera. Serviu-lo en una safata coberta d'escarola. Reserveu unes gambes per presentar.

Esposa feliç, mare contenta, sogra satisfeta

És que val molt... El meu Pere -el meu Picu- val molt. A mi m'ha fet feliç amb una crema de carxofes amb vieires com la de la foto però amb una presentació més modesta, amb més gust de llar i olor de casa nostra, de recolliment, d'alegria íntima. Ara bé, no me n'he pogut estar. He trucat a la meva sogra, li he explicat la situació i ella tampoc se n'ha pogut estar. "És que el meu fill val molt", m'ha dit. I jo li consentia, tot repetint "val molt, val molt, val molt...". Com el lloro de la foto d'abaix. I ella ben feliç, salta i em deixa anar: "Jo ja ho sabia que valia molt...". Total, que m'he fet un tip de riure. Quan he penjat, he trucat a la meva mare i li he dit les proeses del meu hubby (llegeixi's husby a l'andalusa) i ella m'ha dit alguna cosa així com "és que has fet sort...". Esposa feliç, mare contenta, sogra satisfeta. Un rodolí rodó. Què seria d'aquesta crema sense les vieires? El mateix que el meu encant de maridet sense la meva "Sué"... i sense mi, benvolguda Montse, sense mi. Què va ser primer? L'ou o la gallina?