Com el millor gelat del món

No havia llegit encara res d'Anita Nair, la publicista índia que va passar a escriptora i, a més, feia molt que no em deixava breçolar per un bon llibre de contes. El resultat va ser immediat. Un darrera l'altre i com la millor de les degustacions. Cullerada a cullerada. Les històries d'El sátiro del metro tenen una capacitat de sorpresa superior. L'originalitat dels seus plantejaments i personatges, en combinació amb situacions conegudes que permeten comprendre'ls, són tan intenses com interessants. L'únic nexe entre totes les històries és que els seus protagonistes necessiten un gir i l'autora i la història els el dóna. A partir d'aquí, alguns es giren de manera cruel, altres giren sobre les pròpies passes; d'altres obtenen el que desitjaven i, d'altres, se n'adonen de com en són de rics i no ho sabien. L'univers dels personatges, a més, és fantàsticament creatiu i tant sorprenent com el millor gelat del món en el dia i el moment que vols menjar gelat. Senzillament deliciós. Com una passejada a un mercat exòtic i divers. No, no. Com deia, com el millor gelat del món el dia que vols menjar gelat, aquell que no t'esborra el somriure de la cara fins que te'n vas al llit.

Heus ací un gat kàrmic...

"El gato se desenroscó. Se desperezó y estiró los músculos. Luego parpadeó."

"Todavía le quedaban pegadas algunas espinas de sueño. Una curiosa forma de fatiga que le tintineaba en los huesos y se le aferraba con la insistencia de los chancros. Por un instante, el gato miró sin ver. Después dejó que la rutina tomara las riendas."

"Era un gato como ningún otro. No se enredaba entre sus piernas ni frotaba la cara contra sus pantorrillas. No arqueaba el cuello de placer cuando le rascaba la espalda. Ni siquiera se hacía un ovillo a sus pies. Y sin embargo, le gustaba estar tan cerca de ella como le fuera posible."

** "El gato kármico", a El sátiro del metro, d'Anita Nair.