L'alegria africana, talons dels 50 i modernitat vintage d'Asa

La seva alegria africana, la modernitat vintage europea, la veu d'èban enviant missives nacarades... Soul, pop amb esquitxos de reggae, lletres sinceres i frescor de solista ben acompanyada, feta als directes i no pas amb llaunes d'estudi. Com veieu, del directe d'Asa, la cantant nigeriana afincada a París, em van agradar moltes coses. Dimecres, a la Bikini, vaig confirmar el que ja sabia: que el seu darrer treball, Beautiful Imperfection, té una alegria espontània, amb temes fàcilment popularitzables com Be My Man o Why Can't We però també balades que es fan grans, com Preacher Man, i grans cançons per dissabtes de primavera, com Broda Olé. Crec que el millor és acabar aquest post amb un tema en directe, on desafia la mala sort amb un mocador groc -dimecres portava una jaqueta groga-, que es diu Maybe i en el que sense massa dil·lacions vocals, deixa una porta oberta a l'esperança.

Asa, el bon rotllo ben cantat i bonic

Aquesta senyora, que ens visitarà gràcies al Festival de Mil·leni, és una de les meves darreres troballes. I em posa d'un humor excel·lent. Popular? Del tot, a jutjar pels escassos 8000 clicks que ha rebut aquesta cançó al Youtube, diria que no. Però promesa... tampoc. Crec que amb Beautiful Imperfection, el seu segon treball, Asa ja s'ha confirmat. Si teniu Spotify, us el recomano sencer. Si teniu una estona per anar al Youtube, us recomano que busqueu totes les cançons amb la portada de la noia amb les ulleres trencades i la pell bonica. Beautiful Imperfection, oi?