(...) - Tant de bo tots els conductors tinguessin tanta cura com vostè. Aleshores la nostra feina seria molt més fàcil - va dir-. Aquests taulers informatitzats dels últims models són força complicats.
- Quin botó he de prémer per trobar l'arrel quadrada de 185? - vaig preguntar.
- Em sembla que haurà d'esperar el model següent - va dir rient-. Això que teniu posat és Bob Dylan?
- Correcte - vaig dir-. Positively 4th Street.
- Reconec Bob Dylan a l'instant - va fer.
- Perquè la seva harmònica és pitjor que la de Stevie Wonder?
La noia va tornar a riure. Era bonic saber que encara podia fer riure algú.
- No, la seva veu m'agrada de veritat - va afegir-. És com un nen dret davant una finestra mirant com plou. (...)
** Despietat país de les meravelles i la Fi del Món. Haruki Murakami. Empúries Narrativa.
