Malauradament no ho sóc. Però avui, dreta, castigada de cara a la Diagonal i agafada a la barana lateral del bus, escoltava aquesta cançó i pensava que si fos pilot tal vegada no voldria aterrar. I que tal vegada maleiria la dependència del combustible. I del menjar. I... de l'aire. Perquè no es pot tenir tot, vaja... Però segur que si fos pilot, no crec pas que volgués aterrar. Més que una cançó, una actitud. Un més dels meus matins somiadors. Visca els matins!
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Diagonal. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Diagonal. Mostrar tots els missatges
dimecres, 6 d’octubre del 2010
Subscriure's a:
Missatges (Atom)