Un ullal a banda i banda i un somriure de bandera

D'aquí unes horetes veuré un dels meus tresors més preuats: un gran amic que vull que em digui que és feliç i que ho comparteixi amb mi. Porto tota la setmana prometent-me-les felices. I això que m'ha avisat que a la seva ciutat actual hi farà molt de fred. No m'espanta gens. Ell d'això en diu "fer ganes". Me'n fa moltes ganes. Qui té un amic té un tresor. Potser perquè he tingut aquesta llum tota la setmana, al metro, que té una estranya llum opaca que fa la pell grisa -sobretot amb la son del matí i a darrera hora de la tarda-- hi he vist coses que m'han agradat, m'han fet somriure i m'han il·luminat el pensament. Dimarts, dos germans, origen amerindi, cares rodones com pans de quilo i posa que de 5 o 6 anys un i un parell l'altre, jugaven a estirar-se agafant-se pel coll del jersei i les samarretes, amb el més petit encara al cotxet. La sorpresa ve quan el més gran obre la boca: pam! Dos ullals i prou i sols una geniva rosa per davantera!

Avui, he deixat seure primer a un senyor posat i polit que amb un cabell blanc impecable semblava tenir alguna cosa més que 70 anys. De cop s'ha tret un mòbil de la butxaca... un iPhone. Ha començat a toquetejar. M'ha semblat màgic i he abaixat el cap per a que no semblés que el mirava, però em moria de ganes de saber què estava buscant.

Quan he arribat a casa, cansadíssima i incapaç de fer el que hauria de fer, una noia amb la que vaig compartir 80 jocs d'infantesa i algunes corredisses entremaliades, ha penjat aquest clip al meu mur del Facebook. Ja li he dit: vull trobar-la aviat a una Sunny Road. Ella m'ha contestat que segur que sí i que... no digui que no, que la prota del vídeo, se m'assembla prou. Doncs... sí, prou. Me'n vaig a dormir amb un somriure :) Pensant en ella, en com et veuen els altres, com et recorden. I com n'és de genial haver-te sentit il·luminat.