El títol prometia comptar amb la
meva empatia, però em temo que
Todas las canciones hablan de mí, decididament,
no parla de mí. És un bon
sac de referències i té un
aire vintage que sí que parla dels meus amics, de mi... però queda en promesa i arriba a ser avorrida. Ho sento
Jonás Trueba però un no es pot arrencar i fer un
himne generacional sols perquè vol deixar petjada. El narrador no funciona en absolut, com l'estructura en capítols i les referències musicals, a pesar del títol del film, són més fallides que no pas les literàries.
L'Oriol Vila fa una mica com el guió: avançant melancòlicament a trompicons. Ho deu fer el guió, que em sembla que arriba un moment que perd el fil. Molt més segura es veu
Bárbara Lennie. Molt bonica, a més. I molt desaprofitat l'amic
Peter Pan, interpretat pel
Bruno Bergonzini. Em va sobrar el
cameo de l'oncle David també. I bé, al web he trobat que tenen una llista a l'Spotify. Féu click damunt la paraula màgica:
todaslascancioneshablandemí Probablement no passarà res després de sentir a
Antonio Vega. Just al ritme de la pel·lícula. O
el mateix que passa quan canvies d'any...
1 comentari:
Estic d'acord amb la teva crítica però no seria tan dur com tu...
Publica un comentari a l'entrada