La fragilitat perfecta (-ment natural encara)

Cada cosa té un moment i, per Russian Red, ara és l'hora. La seva cantant confirmava que pengen el cartell de tancat per vacances abans de tornar a posar-se a l'estudi i la veritat, és el moment de fer-ho. Abans que pequin de sobrexposició: just al límit. Ahir, al Palau, van demostrar una vegada més que són ja uns perfectes executors de la seva fragilitat perfecta, transmesa per una cantant deliciosa, experta, particularment això, fràgil, però digna d'un fort pintallavis vermell. I encara molt natural. Es van menjar el Palau. Fins les ones del cabell de les muses dansaven al seu so. Una autèntica immersió. Però és el moment de renovar i causar sorpresa. I la cançó nova que van tocar, només tenia de nou la lletra: era una llunyania més enllà però encara molt propera als cigarrets que no ens hem fumat i les noies que s'ho volen passar bé.

Reconec, però, que si tancava els ulls, no podia deixar d'imaginar la carretera i com m'agrada la sensació de vent a la cara... Deu ser que he conduït força amb la seva companyia. Aquí un momentàs que ahir també van repetir al concert: a jutjar pels colors (en directe, clarament coberta blanca amb tecles de colors), es tracta de l'iXilofó. Moníssim i compacte.