No en tinc dubte: quan vull pensar en algú concret, apareixen les primeres frases de Samson de Regina Spektor, però la lletra d'Us cada vegada em fa somiar més... De l'I loved you first , començo a somriure pensant que they made a statue of us. I em descobreixo feliç immersa en els meus pensaments i no vull que la cançó acabi. Ni el pensament. Ni el sentiment... I li dic al record que sols accepto una miqueta d'idealització a canvi de la garantia que no se'm traspaper-hi. Però la cançó s'acaba. I aleshores he d'obrir els ulls i em responc, que en tot cas, millor m'ho munto per viure-ho, que així indexaré records més frescos. Per tornar a escoltar que I loved you first, descobrir-me somrient i negociant amb records un tant per cert idealitzats.
2 comentaris:
I thought I had already commented on this. Anyhow, good stuff, Sita.
Sure we've done, M! I love having my memories around... :)
Publica un comentari a l'entrada