Cançons i records un tant per cent idealitzats

No en tinc dubte: quan vull pensar en algú concret, apareixen les primeres frases de Samson de Regina Spektor, però la lletra d'Us cada vegada em fa somiar més... De l'I loved you first , començo a somriure pensant que they made a statue of us. I em descobreixo feliç immersa en els meus pensaments i no vull que la cançó acabi. Ni el pensament. Ni el sentiment... I li dic al record que sols accepto una miqueta d'idealització a canvi de la garantia que no se'm traspaper-hi. Però la cançó s'acaba. I aleshores he d'obrir els ulls i em responc, que en tot cas, millor m'ho munto per viure-ho, que així indexaré records més frescos. Per tornar a escoltar que I loved you first, descobrir-me somrient i negociant amb records un tant per cert idealitzats.

Blue day, blue mood... This is all, folks!

Blue lips, 
blue veins, 
blue, the color of the planet
from far, far away. 


Té raó Regina Spektor quan diu que blue is the most human color?
En tot això pensava mentre m'adonava que fa dies que no revisava el món que comparteix @Astro_Soichi des de... l'aire? Els núvols? L'espai on el cel deixa de ser cel i ser blau? Blue lips, blue veins, blue, the color of the planet from far, far away...