No en tinc dubte: quan vull pensar en algú concret, apareixen les primeres frases de
Samson de
Regina Spektor, però la lletra d'
Us cada vegada em fa somiar més... De l'
I loved you first , començo a somriure pensant que
they made a statue of us. I em descobreixo
feliç immersa en els meus pensaments i no vull que la cançó acabi. Ni el pensament. Ni el sentiment... I li dic al record que sols accepto una miqueta d'idealització a canvi de la garantia que no se'm traspaper-hi. Però la cançó s'acaba. I aleshores he d'obrir els ulls i em responc, que en tot cas, millor m'ho munto per viure-ho, que així
indexaré records més frescos. Per tornar a escoltar que
I loved you first, descobrir-me somrient i negociant amb records un tant per cert idealitzats.
