Els records dels altres també tenen màgia

"Las noches en que esperábamos a Eriko, entretenidos con videojuegos. Cuando íbamos los tres juntos a comer okonomiyaki mientras yo me frotaba los ojos soñolientos. Los cómics divertidos que me pasaba Yuichi cuando estaba atontada después del trabajo. La risa hasta las lágrimas de Eriko al leerlos. El olor a tortilla en la mañana de un domingo despejado. El tacto de la manta con la que alguien me cubría cuando me quedaba dormida en el suelo. Los bajos de la falda y las bonitas piernas de Eriko al pasar, que veía vagamente cuando me despertaba sobresaltada. Aquella noche en que Yuichi la trajo en coche a casa, borracha, y que la llevamos en brazos a la habitación... El matsuri de verano, cuando Eriko me ciñó el cinturón del yukata. El color de las libélulas rojas que revoloteaban por el cielo al atardecer."

** Extret de Kitchen, de Banana Yoshimoto. Colección andanzas. Tusquets Editores.

Ressenya sobre Bye Bye Tsugumi, de la mateixa autora, a Com si em sentissis... disponible des d'aquí

Quan la teva amiga més imbècil es va enamorar

Quan la teva amiga més imbècil es va enamorar per primera vegada, no vas poder evitar alegrar-te'n inconteniblement. La pell li lluïa i els ulls li reien. I tu ho gaudies tant perquè la teva amiga més imbècil solia ser també la teva amiga més adorable: amb la que més vegades t'havies enfadat i amb la que més vegades t'havies enyorat al cap de cinc minuts. Inconteniblement també. La pacífica Maria, narradora, i la seva bellíssima i tormentadora amiga Tsugumi han apel·lat molts dels meus records adolescents. Per exemple: un dia jo vaig tenir una amiga-més-imbècil entranyable i jo vaig esdevenir la seva amiga-més-imbècil preferent. La prosa de Banana Yoshimoto ha estat tota una sorpresa: té el baf relaxant d'una banyera plena d'aigua calenta però també les bombolles que hi faria surar un volcà insolent i destorbador. El baf desdibuixa la postal, un llogarret costaner i turístic de la península d'Izu, fent-la de tant idílica quasi irreal, mentre que els personatges i l'obligació d'aprendre a viure esdevenen perles xispejants dins d'un escumós plaent per a molts paladars. En el fons, té un paral·lelisme amb el seu paisatge: l'arxipèlag aïllat en l'oceà, amb tempo propi, però entregat a la interconnexió de les seves illes. Si penso en Tsugumi, recordo en l'estiu de la meva vida, un estiu únic i excepcional, i penso en l'amistat i en l'aprenentatge i en l'acceptació de les limitacions pròpies. I penso en com haver tingut una amiga-més-imbècil, haver-nos cregut el melic del món i enamorar-nos per primera vegada ens va fer lliures. I penso com, encara que sigui sols suspès en els meus records, aquell estiu no s'acabarà mai. Com les formes dibuixades amb el baf d'una banyera calenta: sense límits, no hi ha siluetes i sense traç, no, no poden tenir final.