Quan
la teva amiga més imbècil es va enamorar per primera vegada, no vas poder evitar alegrar-te'n inconteniblement.
La pell li lluïa i els ulls li reien. I tu ho gaudies tant perquè la teva amiga més imbècil solia ser també la teva amiga
més adorable: amb la que més vegades t'havies enfadat i amb la que més vegades t'havies
enyorat al cap de cinc minuts. Inconteniblement també. La
pacífica Maria, narradora, i la seva
bellíssima i tormentadora amiga Tsugumi han apel·lat molts dels meus
records adolescents. Per exemple: un dia jo vaig tenir una
amiga-més-imbècil entranyable i jo vaig esdevenir la seva
amiga-més-imbècil preferent. La prosa de
Banana Yoshimoto ha estat tota una sorpresa: té el
baf relaxant d'una banyera plena d'aigua calenta però també les bombolles que hi faria surar un
volcà insolent i destorbador. El baf
desdibuixa la postal, un llogarret costaner i turístic de la
península d'Izu, fent-la de tant idílica quasi irreal, mentre que els personatges i
l'obligació d'aprendre a viure esdevenen perles xispejants dins d'un
escumós plaent per a molts paladars. En el fons, té un paral·lelisme amb el seu paisatge: l'
arxipèlag aïllat en l'oceà, amb tempo propi, però entregat a la interconnexió de les seves illes. Si penso en
Tsugumi, recordo en l'estiu de la meva vida, un estiu únic i excepcional, i penso en l'amistat i en l'aprenentatge i en l'acceptació de les limitacions pròpies. I penso en com haver tingut una
amiga-més-imbècil, haver-nos cregut
el melic del món i
enamorar-nos per primera vegada ens va fer lliures. I penso com, encara que sigui sols suspès en els meus records, aquell estiu no s'acabarà mai. Com les formes dibuixades amb el baf d'una banyera calenta:
sense límits, no hi ha siluetes i sense traç, no, no poden tenir final.
