Si no et quedés res del què prescindir

Les raons per les que vaig caure en l'embruix de The Road són semblants a les que em van hipnotitzar a Moon i les mateixes que em van mantenir enganxada a la cadira i emocionar a District 9. Pertanyen a una estirp de ciència ficció que es presenta embolcallada de realitat. Fugint intencionadament del maquillatge o bé utilitzant-lo en d'altres direccions. El que circula sobre The Road -que és molt crua i sense anestèsia de cap mena- és absolutament cert. No sé si és fidel a la novel·la de Cormac McCarthy. No l'he llegida. Però sé que les interpretacions de Viggo Mortensen (pare) i Kodi Smit-McPhee (fill) són superiors -i que el nen és un encert de càsting perquè sembla fill natural de Charlize Theron (mare)-. Sé que la fotografia té moments en què senzillament és molt impressionant. I els efectes. I els núvols i el món que s'acaba. I que té el to adequat: el drama no és l'apocalipsi, sino plantejar-se com qualsevol humà de què es pot prescindir quan ja s'ha prescindit de tot excepte de l'amor. El director ens ho planta davant sense fer-nos vessar llàgrimes, apel·lant a la disquisició: series capaç de prescindir de l'amor o seria l'únic que et mantindria dret? Potser això s'ho pregunten els protagonistes de totes tres pel·lícules perquè tots lluiten pel que creuen que és just i defensant uns valors que han entrat en crisi. Tots tenen una quimera, un anhel. I encara rumiant una mica més, també a tots tres films els diners han deixat de tenir valor real: a District 9 un "home" esdevé el màxim valor del planeta i a Moon, el que compta és jugar-s'ho tot per guanyar una oportunitat. Sigui com sigui, la carretera de The Road és adusta, no és fàcil de fer i el cervell i el cor es van reenviant preguntes i alliberant respostes, a la velocitat que un pare i un fill cerquen la costa en un futur no tan llunyà i en un món que es vol acabar.

Raons per voler tornar al Districte 9

Les raons per voler tornar a veure District 9 són moltes. N'enumero algunes:
a) S'agraeix el clima constant de sorpresa, portat tant pel guió, com per l'ambientació, amb un embolcall realista constant, com pels protagonistes, allunyat de qualsevol producció típica de Hollywood.
b) El to de documental (?) que ho precedeix tot per deixar espai a la història i la fotografia
c) Els efectes especials molt integrats i versemblants
d) La manca de criminilització -i d'edulcorament- de les criatures al·lienígenes i que aquestes no escullin Nova York per plantar una nau al bell mig de la ciutat.
e) Que quedi espai per la tendresa i les històries humanes.
f) La transformació del concepte valor quan implica descobriments i ciència sense un abús del to apocal·líptic.