M'estimo bastant més aquesta versió de
Lemon Incest de Mick Harvey, al piano, que no pas la versió
glam de
Serge Gainsbourg, per més que qui trenqués motlles fos aquest darrer en
cantar-la amb la seva filla Charlotte, aleshores una nena. Crec, a més, que és la que sona reiteradament a
Lemon 5, la proposta de dansa inclosa dins el
Dansalona amb la que la
Sala Becket obre la porta a la nova temporada. "Lemon" per la inspiració rebuda de
Lemon Incest i "5" perquè Rosa Muñoz numera les seves creacions. I a tot això, es tracta d'una d'aquelles propostes creatives i amables,
representada -perquè no és sols ballada- pel versàtil Jorge Albuerne i la pròpia Muñoz. Té el to i la durada adequada per a una tarda de diumenge de tardor. Però
no té el regust cítric que el títol anuncia. Més aviat, em va recordar un tè aromàtic amb canyella i moltes mirades profundes. I no perquè la creació o els intèrprets no espremin conceptes com l'art, la creació, el sexe i multitud de sensaciones vinculades. Sino potser perquè tampoc el tema de Gainsbourg és tant cítric, trobo...
Charlotte & Serge Gainsbourg - Lemon Incest from
Joey Tribiani on
Vimeo.
